Hammershøi i Dreyer (CCCB)

Entre els mesos de gener i maig de 2007 es va poder visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l'Exposició Hammershøi i Dreyer, sobre dos dels artistes danesos més rellevants del segle passat, el pintor Vilhem Hammershøi i el cineasta Carl Theodor Dreyer. En assistir-hi vaig tenir la grata sorpresa de poder veure un dels muntatges museogràfics més interessants que puc recordar. Es tractava d'una mena de laberint en penombra, gris, íntim i enigmàtic, que et conduïa a unes petites estances on es trobaven exposades les obres de Hammershøi, les seves imatges sòbries d'interiors igualment nus, plens de quietud, silenci i una estranya sensació de misteri. Un dels aspectes més aconseguits a l'hora de fer traspassar al visitant els límits de l'obra era la il·luminació. Els quadres estaven il·luminats reproduïnt la pròpia llum plasmada per l'autor en cada cas, així alguns restaven gairebé en penombra mentre altres es mostraven amb una claror suau difuminada o un feix de llum lateral, tal com si el sol entrés per un finestral.

Hi ha qui opinà que la museografia era massa minimalista, i fins i tot potser una mica snob. Jo crec que era totalment coherent i molt didàctica, fins i tot m'atreviria a dir que s'establia una interactivitat emocional amb el públic de manera que aquest podia interioritzar, sense necessitat de més recursos ni explicacions, el sentit d'allò que se li estava mostrant.

M'encantaria tenir-ne imatges, però crec que el vigilant va percebre la meva "obscura" intenció de fer fotografies i no em va treure l'ull del damunt... Llàstima, valdrien la pena!.