Entre els mesos de desembre i maig de 2007 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va acollir l'exposició That's not entertainment!. El cinema respon al cinema.El primer espai que hi havia era una sala fosca amb una projecció que durava uns cinc minuts. No semblava que hi hagués cap altra porta que la d'entrada... per continuar la visita. Un cop s'acabava el vídeo el visitant s'adonava que la pròpia pantalla era una cortina a través de la qual s'havia de passar per accedir a la sala següent. Vaig quedar-m'hi una estona estudiant la reacció del públic. La gent entrava, mirava tres segons la pantalla, feia un cop d'ull al seu voltant buscant el camí... alguns tornaven a sortir i entrar diverses vegades. Finalment tothom es quedava intrigat fins al final de la projecció.
L'estructura de l'exposició gairebé "obligava" a l'espectador a veure el vídeo complert. D'altra manera, segurament la majoria hagués passat de llarg... La reflexió al voltant d'aquest fet és que molts cops cal estudiar la forma de "retenir" al visitant davant de quelcom que considerem important per a la comprensió del missatge global, cal trobar les estratègies per aconseguir que el públic presti atenció a algun element clau que d'altra banda passaria desapercebut. Personalment, aquesta "trampa" em va semblar molt ben trobada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada