Fa uns dies vaig visitar, després de molts anys de no fer-ho, el Museu de Zoologia i el Museu de Geologia de Barcelona, situats al recinte del Parc de la Ciutadella. Era un dissabte al matí. El Museu de Geologia estava desert... i al de Zoologia hi havia tres parelles anb nens i un noi (probablement universitari... perquè prenia apunts en un quadern de no sé pas què...).
L'exposició permanent del Museu de Zoologia és un seguit de vitrines amb esquelets, animals dissecats i provetes amb especímens entatxonats en formol (dedueixo), tot això acompanyat per cartel·les amb noms científics en llatí, que resulten força jeroglífiques per aquells (com jo) no especialistes en la matèria... En definitiva, resultaria l'escenari perfecte per rodar una nova versió de Dr. Jekyll & Mr. Hide... És evident que cal un replantejament, una modernització total per deixar enrere aquest model antiquat de museu mut amb olor de naftalina, que fa un esforç nul per establir una mínima empatia amb el visitant comú. Penso que la temàtica en sí és potencialment atractiva per a una gran varietat de públics...
El Museu de Geologia és més del mateix: vitrines i més vitrines de roques i minerals amb noms científics, sense gaires més explicacions... En un racó, un tímid interactiu (ja força desfassat i rovellat) mostra lleugerament el camí cap al qual s'hauria d'evolucionar. S'hi pot trobar informació, per exemple, sobre l'urani, la seva procedència, els seus usos i les seves conseqüències mediambientals. També cal dir que una petita sala mostra el tema de la fluorescència d'alguns minerals i els usos que se'n fan. Crec que aquesta és la direcció que cal seguir: mostrar al visitant que la geologia són més que quatre pedres velles i empolsinades en una estanteria, que té a veure amb molts temes de la nostra vida quotidiana, del món actual: les centrals nuclears, els terratrèmols, les grans infraestructures urbanes, etc... Seria fantàstic, per exemple, gosar a fer una exposició temporal en la qual geòlegs i arquitectes especialistes ens mostressin què pot passar realment amb la Sagrada Família quan perforin el túnel de l'AVE, en què es basa la polèmica, quins riscos hi ha, paral·lels d'obres semblants en altres ciutats... Enllaçant les disciplines amb el dia a dia de la gent és com el museu pot esdevenir una entitat viva.
L'exposició permanent del Museu de Zoologia és un seguit de vitrines amb esquelets, animals dissecats i provetes amb especímens entatxonats en formol (dedueixo), tot això acompanyat per cartel·les amb noms científics en llatí, que resulten força jeroglífiques per aquells (com jo) no especialistes en la matèria... En definitiva, resultaria l'escenari perfecte per rodar una nova versió de Dr. Jekyll & Mr. Hide... És evident que cal un replantejament, una modernització total per deixar enrere aquest model antiquat de museu mut amb olor de naftalina, que fa un esforç nul per establir una mínima empatia amb el visitant comú. Penso que la temàtica en sí és potencialment atractiva per a una gran varietat de públics...
El Museu de Geologia és més del mateix: vitrines i més vitrines de roques i minerals amb noms científics, sense gaires més explicacions... En un racó, un tímid interactiu (ja força desfassat i rovellat) mostra lleugerament el camí cap al qual s'hauria d'evolucionar. S'hi pot trobar informació, per exemple, sobre l'urani, la seva procedència, els seus usos i les seves conseqüències mediambientals. També cal dir que una petita sala mostra el tema de la fluorescència d'alguns minerals i els usos que se'n fan. Crec que aquesta és la direcció que cal seguir: mostrar al visitant que la geologia són més que quatre pedres velles i empolsinades en una estanteria, que té a veure amb molts temes de la nostra vida quotidiana, del món actual: les centrals nuclears, els terratrèmols, les grans infraestructures urbanes, etc... Seria fantàstic, per exemple, gosar a fer una exposició temporal en la qual geòlegs i arquitectes especialistes ens mostressin què pot passar realment amb la Sagrada Família quan perforin el túnel de l'AVE, en què es basa la polèmica, quins riscos hi ha, paral·lels d'obres semblants en altres ciutats... Enllaçant les disciplines amb el dia a dia de la gent és com el museu pot esdevenir una entitat viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada